20 de març 2013


M’he assegut al parquet només per veure com la llum vestia lentament l’habitació i el seu raig, macabra, resseguia les parets deixant al descobert totes les imperfeccions. Un somriure trist pel rastre que deixem i que taparan amb una sola capa de pintura, i la carícia d’aquest sol que, sobre la pell, em descobreix, també, tots els defectes.


4 comentaris:

  1. Deixar un pis enrere sempre entristeix, però ara que li coneixes els defectes, podràs gaudir de les virtuts del teu nou habitatge.

    ResponElimina
  2. Que bonic aquest raig de sol que il·lumina la cambra! A mi sempre m'entristeix deixar un pis, encara que tingui molts defectes. És com una part de mi que queda enrere.

    ResponElimina
  3. El silenci ens diu a crits grans veritats que apareixen a la nostra ment.

    ResponElimina
  4. A mi el silenci m'acostuma a fer xsssssst amb l'index als llavis...

    ResponElimina