23 de nov. 2010

ens vem conèixer a Finlàndia i ara viu a Barcelona. sempre te'l trobes amb un somriure que contagia i ho fa fàcil. s'omple el got de vi a la vegada que s'encén una altra cigarreta i amb un ull segueix al tercer inquilí que corre amunt i avall a quatre potes. encara sacrifica els caps de setmana si té feina però les pors de venir a viure amb ella s'han quedat fora el pis que comparteixen a 20 minuts de casa. ahir el sopar era trilingüe pero el jungle speed mai fa diferències.

22 de nov. 2010

a les nou la llum era tant càlida que tenyia l'habitació. després ja era blanca i freda. les carreteres estretes i amb moltes corbes. arbres grocs i cançons lentes. carquinyolis que s'estoven dins la tassa i un viatge al passat amb cada mossegada. Sanjosex m'atrapa al primer acord mentre canto per mi les seves lletres. es despedeix amb "diumenge". cançó punt-i-final d'un cap de setmana de dos dies que avui repasso en format jpg.

17 de nov. 2010

Petons, nèrvis i un vol llarguíssim que atravessa l'Atlàntic. La muntanya russa urbana serà "casa" a partir d'ara. Ells, en canvi, fan un blog on detallen l'escapada de mig any per l'India. Des d'Escòcia m'arriba un mail que diu que plou a diari però que ja tenen pis; quadrets sobre la banyera i flors a tocar de la tassa de l'wc. De Shangai encara no en sé res però continuo pensant que m'hagués agradat visitar Holanda. Diumenge va venir a combatre l'avorriment però avui és a Àustria defensant un projecte que no imaginava que arribés tant lluny. jo sí. No vull deixar escapar la oportunitat de ser una agulla en el seu mapa, i de moment, sóc optimista.

14 de nov. 2010

hi ha rosada. no m'he tret l'abric i m'he queixat amb un fil de veu de la fredor del seient. he engegat el cotxe i he deixat que es desentelessin els vidres. sense pressa; és d'hora i a casa segur q tots dormen encara. The Whitest Boy Alive desperta el dia i les corbes de la carretera.