25 de nov. 2011

potser són tants dies de pluja, o el constipat que em persegueix i es manifestarà d'un moment a l'altre, o les tardes lentes entre originals que he fet i refet masses vegades i a l'últim moment; però els cels tant blaus no compensen els dies tant espessos i es fa pesat. no parlaré de política, em deprimeix. potser el pont de desembre és bon moment per plantejar-me sortides d'emergència a mode de nou capítol, qui sap. de fet, cada vegada són més els que marxen mentre jo deixo escapar oportunitats. una recepta amb 2g. de valentia, si us plau.

15 de nov. 2011


he arribat a casa carregada de bosses, els peus xops i el nas vermell. ahir vaig pintar-me les ungles d'un color viu i avui he estrenat el jersei verd per compensar els dies tant-tant grisos però només ha funcionat a mitges.

ara al reproductor de casa sona la primera maqueta de Bob & el Lladre i em perdo entre les seves versions, tassa calenta a les mans i un grapat (..i mig..) de galetes.


molta sort! :)

13 de nov. 2011

el bar Paqui y Jesús compleix amb tots els tòpics de bar catalanoandalús de barri. no em poden fer un bikini perquè "no nos queda Bimbo" i davant la possibilitat que sigui amb pà de baguette em pregunten "y como lo meto en la sandwichera?".
els clients que hi entren vénen sols i només a fer el tallat. un home panxut es pren un orujo "para enjuagarse la boca" mentre la seva dona li fa fregues a la panxa amb un somriure divertit. se saluden pel nom i reneguen que no hagin tret res de l'11 de l'11 de l'11 mentre jo em converteixo en espectadora d'una nova història de la Rue del Percebe.

5 de nov. 2011


m'he llevat molt d'hora, he esmorzat a la galeria embolicada amb el jersei d'estar per casa (caputxa inclosa), i he rellegit el diari d'ahir només per sentir el rebrec de les pàgines.

les previsions de pluja m'han portat fins al CosmoCaixa. matí d'homenets inquiets, pares experts en la matèria (en totes les seves formes), i llibreta
a la butxaca on he acabat anotant més preguntes dels petits que no curiositats per emportar-me a casa.

davant el bosc inundat:
- papa, això és València?
- que noooooo, pesadilla feta per encàrrec!

"l'OT, quiet!!" ha agafat un mamut i amb ell ha extingit tots els homos exposats ordenadament al prestatge de la llibreria, on he fet temps fins
que el diluvi, a fora, ens ha deixat marge de sortida. la treva ha estat de poc més de cinc minuts i per resistir-me a les botes d'aigua, de nou,
xip-xap-xopa.

de camí a casa he comprat mandarines per vermut i un llibre il·lustrat que "potser algun dia..." del que m'he encapritxat a l'instant.

i ara que ja és fosc i repasso la llibreta penso en el pròleg d'aquell autor, el qual em sap greu no recordar, que anhelava ser nen per descobrir un nou món a cada mirada.


2 de nov. 2011


voldria fer tantes coses que em faltaria paper i bolígraf i em sobraria fluorescent de "fet".