28 d’oct. 2011


avui a primera hora tothom s'amagava sota els paraigües i feien més nosa que servei. no he hagut d'esquivar bicicletes i he estat prudent a les cantonades, masses vegades he acabat xopa per culpa d'algun taxi que pretén guanyar propina a cop d'accelerador. les ganes que teníem de tardor han fet aparèixer les botes d'aigua i els abrics llargs amb la mateixa rapidesa que ho faran els bolets aquest cap de setmana, o ja és tard?

la previsió meteorològica es contradiu, però m'escapo els quatre dies a
una de les meves ciutats preferides.



27 d’oct. 2011


ahir el dia invitava a passejar: bona temperatura i dues hores al migdia per a omplir. la Pedrera és relativament a prop de l'oficina i va, sí, que encara no sé si és una proposta o no però "anem-hi".
pintures terrenals i quadres de dimensions reduïdes que a la paret de la meva habitació s'omplirien de significat. idees que sorgeixen només si ets capaç de seguir el fil i dubtes, molts dubtes. però sempre és divertit plantejar perquès trets de la màniga, i més, si em segueixes la broma.

Ai Perejaume! que tot fa mal de tant dir-ho, fa por de tan dit i redit.

26 d’oct. 2011

coses que m'agraden (del blog de Paula Bonet).


24 d’oct. 2011

ahir vaig anar a Madrid; res, anar-i-tornar. vaig compartir sobretot paraules i més d'un somriure. a l'hora de l'adéu la mirada que ja coneix de "hi sóc, ho saps?" i una abraçada prudent sota la mirada xafardera d'alguna infermera. avui les ulleres m'arriben a la barbeta i plou, plou molt.


21 d’oct. 2011

ahir al supermercat un nen de posem onze anys es debatia entre dos desodorants que tenia en mà. a la dreta Anti Hangover i a l'esquerra Dark Temptation, tots dos d'AXE "para hombres", clar. va ser inevitable que dibuixés un somriure al passar just pel seu darrere i arrossegant un d'aquests carrets de plàstic amb els que costa passar desapercebut. mig avergonyit els va tornar a deixar a lloc just en el moment que apareixia la mare al final de passadís.

- què busques?
- champú.
- però si en vem comprar ahir, de champú!


últimament els petits em fan molta gràcia, espero que no sigui cap instint maternal llevat abans d'hora...

20 d’oct. 2011

- papa, d'on ve el fred?

he mirat al pare, divertida, que agafava la mà petita del seu fill mentre buscava la resposta a la meva mirada. ara sé que el fred és a les muntanyes i el vent el porta fins a Barcelona

18 d’oct. 2011


el curs pont per homologar el meu títol són 1750€ després dels més de 20.000 que hi porto invertits i tinc la petició de matrícula davant els nassos.
he de dir que sóc de les afortunades que té feina, que es pot permetre un lloguer, un viatge llarg a l'any i sopar fora (i amb vi) els caps de setmana.
però... ser mileurista serà la meva hipoteca a 60 anys?

17 d’oct. 2011

dissabte vaig agafar per primera vegada la L9 després de soterrar-me la distància de 4 escales mecàniques i un capítol sencer del llibre que també venia amb mi. "número 93, ja hi sóc." cafè en llet i bikini al bar de la cantonada per allò de no voler fer tard portat a l'extrem.
a dos quarts d'onze, miralls de formes originals i portes blanques; cauen cortines de tela clara des del sostre o zigazagueixen acordions de fusta separant els espais i disciplines: mobles en procés de restauració, cúters, suro, pintura arreu, punxons, martells i una cuina amb mil caixes de te. pujant les escales de l'esquerra hi ha el petit taller on hi passaré el matí: cola, pinces, pinzells, papers fets a mà, agulla i fil. i la il·lusió de pensar què si mai em decideixo a escriure un conte, ara també el podré enquadernar.


13 d’oct. 2011

m'he tornat a pintar les ungles i no m'he tret les sandàlies. el termòmetre ahir s'enfilava de nou als trenta i jo vaig sucar els peus al mediterrani per pura necessitat. observava com els jubilats eren els primers en despilotar-se: col·lecció de calçotets blancs i banyadors estampats. d'aquí 15 dies faran cua als ambulatoris per la vacuna de la grip a crit de "tenim preferència! som població de risc!" i segur que em vindrà al cap aquest moment.


7 d’oct. 2011

tardes que cauen més d'hora tot i la màniga curta


3 d’oct. 2011

sortint des de Llanars hi ha un camí alternatiu a la carretera que et condueix a Camprodon. és un camí que allarga els vint minuts de passeig en una excursió de poc més de tres hores, parades fotogràfiques incloses. les marques han anat desapareixent i hi ha encreuaments on el sentit comú ha de prendre la iniciativa, a vegades, però, amb poc encert i mitja volta. des de l'Oratori de l'Ascenció el recorregut ja és de baixada i el sol d'octubre et resseca les galtes. camps de falgueres impenetrables i fonts d'aigua transparent.

a la nit el termòmetre de la farmàcia marcava un sol dígit i jo em recargolava encara una mica més dins el meu jersei...