color camaleó

explicar que has passejat per la Boqueria esquivant turistes i flashos no deixarà de ser un tòpic. me'ls miro encuriosida i també m'hi sento estrangera. mai he sapigut quina és LA parada. a totes, et somriuen rere colors tropicals que no lliguen amb el fred de desembre i et segueixen de reüll fins que t'amaga la foscor de les parades que ja han baixat persiana. no m'hi perdo, avui. he vist una venedora que apila les taronges i fa sanefes amb els kiwis després de l'última venta i m'ha convençut. segur que sortirem retratats de la mà, o desenfocats i a les fosques. Potser, fins i tot, acabem en algun marc daurat al nord de Rússia sense robar-li protagonisme; enlluernat, somrient, vestint blaugrana i màniga curta. ура!