15 de des. 2010

l'ombra era llarguíssima aquest matí. m'hi he fixat quan atravessava un dels carrers més transitats a aquesta hora. el rellotge de plaça universitat m'accelerava el pas a dues cantonades de la feina mentre em creuava amb les mateixes mans de cada dia, avui tenyides de colors i estampats varis fent evident allò de què comença el fred, o retorna. acoto el cap per esquivar una bicicleta a l'altre banda de l'acera i somric a l'adonar-me de l'absurditat del gest. m'enfundaria en un vestit cenyit de Lauren Bacall només per fer-me meva la frase "la imaginación es lo más alto que una cometa puede volar" i continuaria caminant.

6 comentaris:

  1. M'encanta! :)

    Que bonic que és començar el dia llegint coses amb tant de sentiment!

    Muaaa guapa! hyvää päivää! :)

    ResponElimina
  2. Gran frase aquesta de la imaginació, me l'apunto!

    ResponElimina
  3. Preciós apunt.
    Jo esquivo coloms ficticis i, també, alguns de reals però que volen uns quants metres lluny de mi. La culpa, segur, de veure "Los Pájaros" de Hitchcok de massa menut. :)

    ResponElimina
  4. I la traca final seria que l'ombra tingués la seva pròpia imaginació... o potser seria un gran embull.

    Preciós post.

    ResponElimina
  5. Talment com si estiguessis participant en un flash-mob!!

    ResponElimina
  6. No no... no estic embarassada! jajajaj :)
    ho deies per això?

    ResponElimina