13 de des. 2010

segurament fariem el menú amb una copa de vi i la tarda seria lenta i nuvolosa. el dilluns ja va de caiguda i no tinc ganes de mossegar a ningú, encara. a vegades tot és més fàcil del que sembla. un "bona nit" a pam de nas quan ja no hi comptaves o el dinar a taula amb més ganes que gana, veure't amb els pantalons del pijama des del sofà de casa o pensar en la opció metro x escurçar el camí. ja són dies posant-m'hi d'esquena i és estrany, però avui, parlo de petiteses.
Publicat per color camaleó a les 15:51

2 comentaris:

  1. òscar13 de desembre del 2010, a les 17:05

    Sospito que parlant de petiteses, a banda de fer-nos la vida un pèl més plaent, ens la fem molt més gran.

    ResponElimina
  2. Anònim14 de desembre del 2010, a les 19:43

    Certament, no hi ha res més domèstic que un paio amb pantalons del pijama...

    Però, és clar, com digué en Serrat: "aquellas pequeñas coseeeees..."

    salut i peles

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)