3 de gen. 2011

vaig brindar amb cava, hi veia borrós i pressumia de somriure. tararejava una llista eterna de nous i bons propòsits que, per sort, no recordaré del tot.

avui tinc els peus gelats i se m'encartronen els dits. col·lecciono lleganyes i petons d'any nou des del primer "hola". una ganyota rere l'altra delata que hauriem preferit no veure'ns les cares fins el dia 10 i fer-ho rodó. mails interns de "quina mandra" intercalats amb "coses pendents" amb data immediata d'entrega. avui segur serà a mig gas (tot i l'entrepà de truita).

2011, i tot torna a començar.

4 comentaris:

  1. Doncs mira, jo tenia vacances fins el 10... i avui ja m'han trucat que demà, per una història urgent, se m'han acabat... mmmmpfff, benvingut 2011.

    ResponElimina
  2. Doncs potser és allò de voler mirar el got massa ple quan no cal però ... millor que el 2011 comenci amb empenta. Ni que sigui laboral :)

    ResponElimina
  3. Pla deia que "any nou, vida la de sempre". Però no et pensis: a vegades es pot canviar.

    ResponElimina
  4. M'agrada com t'expliques, reina

    però aquest 2011 serà diferent

    serà pijor que els darrers, ja cal que ens calcem...

    ResponElimina