3 de febr. 2011

"L'Arquitecte és una tragèdia sense herois. Una tragèdia urbana i contemporània que ens diu: de vegades s'ha de tornar a començar.
No importa la mida que tingui allò que haguem construit. [...] De vegades ens ho hem de carregar. De vegades hem de destruir per tornar a construir. No hi ha reforma, no hi ha pacte. De vegades hem d'acceptar el fracàs."

Potser per això arquitectura són tants anys d'estudi,
(i a mi sempre m'ha costat tant interpretar un plànol)

5 comentaris:

  1. Però realment l'accepta el fracàs? Jo crec que no... tot i així una molt bona obra!

    ResponElimina
  2. malgrat tot tendim massa a la destrucció. potser ens aniria millor si a través de la imaginació provem de reconstruir i reinventar espais, és més sostenible i no renegues del passat.

    ResponElimina
  3. Pere: sí! prou! el manrique q es quedi dirigint, q sempre hi ha fet més bon (i molt bon) paper! ;)

    Joan: també és més difícil i... ull! no obtens la compassió dels altres. es veu que això sí és tràgic!!(em quedo amb el pocapocibonalletra)

    ResponElimina
  4. Accepta el fracàs però, i el triomf?
    Sovint costa més d'assimilar

    ResponElimina
  5. Crec que el triomf és un fracàs a llarg termini.

    ResponElimina