7 de juny 2011

12.12h. el veí de davant de casa surt a fumar. cada dia a la mateixa hora. el meu ritual, com el seu, serà de nou puntual: té el cabell canós però he decidit que és massa jove per cobrar una pensió. és escriptor: ho sé per les ulleres de vidre rodó i la muntura delicada; la camisa, avui a quadres, és càlida i el fa destacar davant la façana blanca. porta els texans desgastats només a les zona dels genolls, i no s'acosta a la barana per un superat vertigen que no impedeix que la visió en picat del carrer sigui de reüll. té els dits llargs i ossuts i se'ls besa cada vegada que fa una calada mentre arronsa les celles i mira com se'n consumeix l'extrem. quan sigui a la meitat, obrirà la caixeta de llauna que guarda a la segona estanteria i tornarà al despatx amb paraules noves per continuar la seva pròpia història.

7 comentaris:

  1. El que no sap és que ara ell forma part de la teva història.

    ResponElimina
  2. Li pots passar aquest post per quan escrigui la seva autobiografia.

    ResponElimina
  3. Ara la seva realitat serà per sempre part de la teva escriptura.

    ResponElimina