23 d’ag. 2011

l'avió va aterrar en ple monzó a la meva primera ciutat asiàtica i, amb un anglès de supervivència, el taxista em va receptar paciència pels tres dies seguits de pluja que no van arribar mai, gràcies. "potser encara seré a temps d'arribar a casa amb postals fetes a mida.." és el primer que vaig pensar.




Publicat per color camaleó a les 8:09

3 comentaris:

  1. Sergi23 d’agost del 2011, a les 8:22

    Espero que aquest de la foto no fos l'únic sol que vas veure a la teva ciutat asiàtica.

    ResponElimina
  2. El porquet23 d’agost del 2011, a les 10:05

    Així doncs encara et deuries posar ben morena!

    ResponElimina
  3. color camaleó23 d’agost del 2011, a les 10:48

    ben morena?! això sí seria sort!
    sóc de les que es passa tot l'estiu "trencant el color".. ;)

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)