color camaleó

dissabte vaig agafar per primera vegada la L9 després de soterrar-me la distància de 4 escales mecàniques i un capítol sencer del llibre que també venia amb mi. "número 93, ja hi sóc." cafè en llet i bikini al bar de la cantonada per allò de no voler fer tard portat a l'extrem.
a dos quarts d'onze, miralls de formes originals i portes blanques; cauen cortines de tela clara des del sostre o zigazagueixen acordions de fusta separant els espais i disciplines: mobles en procés de restauració, cúters, suro, pintura arreu, punxons, martells i una cuina amb mil caixes de te. pujant les escales de l'esquerra hi ha el petit taller on hi passaré el matí: cola, pinces, pinzells, papers fets a mà, agulla i fil. i la il·lusió de pensar què si mai em decideixo a escriure un conte, ara també el podré enquadernar.