22 de des. 2011


aquest any hem tornat a tenir panera i discurs de crisi. 
sobre la taula, vuit caixes embolicades amb paper negre que, tot i elegant, no projecta optimisme.

a dos quarts de cinc el sol horitzontal torna a tenyir els cabells dels plataners d'un daurat que enganya el fred. m'hipnotitza el ball de les fulles i bufandes fins que el cel s'encén.


6 comentaris:

  1. Em pensava que la foto era feta en un planeta amb dues llunes!

    ResponElimina
  2. Va donca, aprofita la panera i mirem-ho tot de forma més positiva, si pot ser.

    ResponElimina
  3. Els sopars d'empresa d'enguany són força monotemàtics: crisi, crisi i més crisi.

    Ei, això és el que m'han explicat ;)

    ResponElimina
  4. Quan el cel s'encen
    sembla el títol d'una peli amb argument reinvindicatiu

    bon nadal, xata

    ResponElimina
  5. Xexu: és el reflex del nostre sostre,
    però el cel de fora sí sembla d'un altre planeta.

    Porquet: ja en sóc ja! (a vegades) ;)

    Queta: el discurs no ens l'estalviem, al sopar intento asseure'm lluny de qui més en parla! ;)

    Gregori: em recomanes que en faci una patent? ;)

    ResponElimina