28 d’abr. 2012

fa setmanes que fem maletes en un anar fent sense pressa però ahir les caixes marrons van inundar el passadís i les parets blanques van menjar-nos l'humor amb amples i afamades mossegades.



8 comentaris:

  1. Potser en les parets hi havia rastres de grisos i ombres dels quals calia fugir com d'un mal averany.

    ResponElimina
  2. Tot final de trajecte implica l'inici d'un altre

    ResponElimina
  3. De mudança? Vinga aquest humor! Que com ha dit en Cesc, s'inicia un nou cicle, doncs.

    ResponElimina
    Respostes
    1. si, oi?! que grisa....! nou cicle i amb ganes! ;)

      Elimina