he pujat pel mig de rambla catalunya carregada amb una caixa enorme amb la què no he parat d'ensopegar i el nom d'aquella cançó que sé cantar però de la qual mai recordo el nom m'ha estat marejant tot el camí fins que he obert l'ordinador. val, ara sí.
dimarts en va fer vint-i-sis i avui sortim les tres a celebrar-ho en format família. hem començat a etiquetar de "normal" no veure'ns el pèl a casa; sé que ella a vingut a dormir pel toc a la porta quan marxa i sap que jo m'he adormit, per exemple. després ve aquell moment de "merda, una altra vegada!" on em veu les lleganyes i jo busco els pantalons.
però demà és divendres, el matí és més curt i volem brindar.
The young ones, versió femenina :D
ResponElimina"pintes".
ResponEliminam'atreveixo a dir que som més mones (i un pèl menys raretes..)
;)