8 de juny 2012

feia molt que no parlàvem. segurament per la por absurda de sentir-li la veu trista o pessimista per primera vegada, però no, continua essent tant ell com sempre. dues hores de conversa poden semblar eternes si no tens prou coses a dir-te però ho fa fàcil i no serveixen de res les llistes (absurdes) de temes-comodí per si "eeeeehhhhhh", "mmmmmmm", i tal.

ell és el primer madrileny independentista que conec, 
i l'amic més valent que tinc: http://manu-grande.blogspot.com.es/

9 comentaris:

  1. D'això se'n diu... les amistats perilloses! ;p

    ResponElimina
  2. independentisme català, porquet!
    de fet diu que "cojo el pasaporte y vuelvo"

    ResponElimina
  3. Hum, no sé
    ara clico l'enllaç i a veure que és tot això del madrileny independentista
    haurem d'estudiar el fenòmen

    ResponElimina
  4. La meva pregunta ja me la respons, madrileny i independentista català? Hi ha d'haver de tot en aquesta vida...

    ResponElimina
  5. m'agrada veura que llegint te no perdre el meu catalá (perdón por las faltas, mucho tiempo de vuelta en el centrico hogar madrileño).

    ;)

    Un beso Anna, gracias por las palabras, te echaba un montón de menos.

    Sin animo de entrar en politica, hay mas gente en Madrid que piensa como yo de la que os pensais, pero nuestra querida Esperanza Soprano Corleone Aguirre es especialista en manipulacion de masas, tristemente.

    ResponElimina