28 d’ag. 2012

la trucada que no esperes i les paraules que es barallen a la boca d'un embut directe a l'estómac. núvols que passegen per un cel brut a les nits de calor intermitent i ventilador obligat i l'escalfor d'una abraçada que no existeix però que també té normes.

4 comentaris:

  1. Quina dosi de sensacions concentrades, m'ha agradat això de les paraules que es barallen a la boca d'un embut directe a l'estómac. És molt visual i descriu a la perfecció el que passa quan sents una veu inesperada i no et surten les paraules.

    ResponElimina
  2. Ei, em sembla que he entès alguna cosa! Això del ventilador, a mi també em passa! Mmm... per la resta... que difícil que ho poses.

    ResponElimina
  3. I si té normes, l'abraçada té infractors. Quin és el càstig?

    ResponElimina