1 d’ag. 2014

he seguit la línia recta fins que he acabat dibuixant un cardiograma. l'estabilitat m'adorm en un coma silenciós, conegut i còmode mentre m'entretinc a encadenar petits drames quotidians per sentir que tot batega. funcionar a pulsacions és la manera més estúpida de cremar el què estimes.


3 comentaris:

  1. Però on vas sense pulsacions? És el ritme que ha de moure la nostra vida, no?

    ResponElimina
  2. En el meu cas no són les pulsacions que ho espatllen tot, sinó els rampells i els estirabots.

    ResponElimina