dijous, matí de calma aparent.
he deixat d'atavalar-me amb aquella veu que, en mode aleatori, em cantava a caaaaameeeeraaa-leeeentaaaa en el moment de màxim estrés i sóc una mica més feliç. també ho deu fer que ja porto les ungles vermelles i els dits a la fresca. màniga curta al sol i gelat de mitja tarda, va!
Si és que els gelats de mitja tarda haurien de ser declarats patrimoni mundial de la humanitat... ooooh!
ResponEliminaVinga va! Ànims! I si no, ja saps, a base de Frigo Pies tot es veu millor!
Si amb un gelat a mitja tarda (sense descartar el de després de sopar, al sofà, tot mirant Bones, El mentalista o la darrere temporada de Dexter) no som una mica més feliços; és que ... ens calen més gelats. :)
ResponEliminaAra ja no hi ha dubte, comença el temps dels teus. Els que som de tardor comencem a passar-ho malament. Només queda el consol del gelat, que a això sí que m'hi apunto, però no necessàriament a aquesta època, sinó tot l'any. La resta... passo 'palabra'.
ResponEliminaCom havia dit abans del desgavell blogger, els gelats a mitja tarda haurien de ser declarats patrimoni mundial de la humanitat.
ResponEliminaSom-hi! Ànims!
gràcies per insistir, porquet! ;)
ResponEliminaQue surti el sol. Ja! Jo sóc molt de gelats a mitja tarda (ara, que al final engreixen una mica, eh? Tot s'ha de dir..) :)
ResponEliminaUn poco de sol, una tarde de arena....eso es vivir
ResponEliminaPor cierto soy Perfida
un saludo coleguita