10 de maig 2011
una taula buida en un racó a l'altra banda del riu. des d'aquí no t'ofega la multitud però hi arriben rastres del perfum de la ciutat. és agradable. una noia estén roba blanca a la terrassa del seu quart pis i tinc la sensació que m'enlluera amb els llençols; porta la faldilla de volants que em vaig emprovar l'altre dia i m'arrepenteixo, a l'instant, d'haver-la tornat a deixar on era. a l'alçada dels ulls és ple de paraigües que guien grups de jubilats cap al seu autocar, ventalls i esclats de riure contagiosos. a primer pla hi ets tu. t'imitaré demanant que la coca-cola sigui amb gel i llimona i hi sucaré les xips com he fet amb el croissant al cafè amb llet aquest matí. faràs la ganyota de sempre i m'enriuré de tu amb habilitat: és un dels meus petits plaers i no el canviaré. abans de marxar teclejaré el número penjat d'aquell balcó: a Girona, hi vull venir a viure.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
A mi també m'agradaria viure a Girona! :)
ResponEliminaM'encanta com escrius! :) Jo vull saber-ne una mica com tu... ja sé que explico moltes coses, però no sé escriure amb tant sentit! :)
Ja saps, si vols anar a la Xina, a Tianjin hi tens una teulada! :) I una amiga! :)
muaaaaaaaa
Girona és una ciutat ben maca i crec que viure-hi ha d'estar molt bé. Encara que com Barcelona, no hi pot haver res.
ResponEliminaLa meva coca-cola sense llimona, si us plau.
brava! m'encanten els escrits, sobretot els que van acompanyats amb foto!
ResponEliminaDoncs benvinguda ;-)
ResponEliminaEls petits plaers són del més important en aquesta vida. I viure a Girona, senyoreta, n'és un d'ells, sens dubte.
ResponEliminaAh! Girona, la ciutat a on pots sucar el croissant en la coca-cola...
ResponEliminaGirona és una ciutat preciosa. Certament. Ara, no sé si hi aniria a viure. Fa uns anys deia que sí, que allò era la meva Meca, però ara he anat canviant d'opinió... tot i que continua essent meravellosa!
ResponEliminaJo no sucaré les xips a la coca-cola eh?
Truca-hi. Ja!!! :)
ResponElimina