10 de maig 2011

una taula buida en un racó a l'altra banda del riu. des d'aquí no t'ofega la multitud però hi arriben rastres del perfum de la ciutat. és agradable. una noia estén roba blanca a la terrassa del seu quart pis i tinc la sensació que m'enlluera amb els llençols; porta la faldilla de volants que em vaig emprovar l'altre dia i m'arrepenteixo, a l'instant, d'haver-la tornat a deixar on era. a l'alçada dels ulls és ple de paraigües que guien grups de jubilats cap al seu autocar, ventalls i esclats de riure contagiosos. a primer pla hi ets tu. t'imitaré demanant que la coca-cola sigui amb gel i llimona i hi sucaré les xips com he fet amb el croissant al cafè amb llet aquest matí. faràs la ganyota de sempre i m'enriuré de tu amb habilitat: és un dels meus petits plaers i no el canviaré. abans de marxar teclejaré el número penjat d'aquell balcó: a Girona, hi vull venir a viure.

8 comentaris:

  1. A mi també m'agradaria viure a Girona! :)
    M'encanta com escrius! :) Jo vull saber-ne una mica com tu... ja sé que explico moltes coses, però no sé escriure amb tant sentit! :)

    Ja saps, si vols anar a la Xina, a Tianjin hi tens una teulada! :) I una amiga! :)

    muaaaaaaaa

    ResponElimina
  2. Girona és una ciutat ben maca i crec que viure-hi ha d'estar molt bé. Encara que com Barcelona, no hi pot haver res.

    La meva coca-cola sense llimona, si us plau.

    ResponElimina
  3. brava! m'encanten els escrits, sobretot els que van acompanyats amb foto!

    ResponElimina
  4. Els petits plaers són del més important en aquesta vida. I viure a Girona, senyoreta, n'és un d'ells, sens dubte.

    ResponElimina
  5. Ah! Girona, la ciutat a on pots sucar el croissant en la coca-cola...

    ResponElimina
  6. Girona és una ciutat preciosa. Certament. Ara, no sé si hi aniria a viure. Fa uns anys deia que sí, que allò era la meva Meca, però ara he anat canviant d'opinió... tot i que continua essent meravellosa!

    Jo no sucaré les xips a la coca-cola eh?

    ResponElimina