2 de maig 2011

no sé parlar de futur.
amb ell hi penso, planejo, somio, viatjo, enamoro, arrisco, llegeixo, parlo (sempre amb idiomes estranys i una habilitat que em sorprèn), conec, aprenc i visc; i després arribo a l'escriptori i parlo en passat.
punt i final al conte d'avui, que segurament, explicaré demà.

6 comentaris:

  1. De fet, el futur no existeix. És una invenció que ens permet elocubrar coses, pensaments, actes que no tenim ni idea si podran ser duts a terme.

    ResponElimina
  2. Per si et pot servir de consol: http://tincmoltmalcaure.blogspot.com/2011/03/tempus-fugit.html

    ResponElimina
  3. no cal parlar massa del demà, és millor escriure un bon present (passat) que ens ajudi a construir un millor futur

    ResponElimina
  4. En parlis o no, ja ho diu Mishima..
    "El demà ens pertany..."

    ResponElimina
  5. El futur no existeix, el present és sempre ARA. Nosaltres som fills del passat. Però m'ha agradat com encadenaves futurs.

    ResponElimina