a la nit el termòmetre de la farmàcia marcava un sol dígit i jo em recargolava encara una mica més dins el meu jersei...
3 d’oct. 2011
sortint des de Llanars hi ha un camí alternatiu a la carretera que et condueix a Camprodon. és un camí que allarga els vint minuts de passeig en una excursió de poc més de tres hores, parades fotogràfiques incloses. les marques han anat desapareixent i hi ha encreuaments on el sentit comú ha de prendre la iniciativa, a vegades, però, amb poc encert i mitja volta. des de l'Oratori de l'Ascenció el recorregut ja és de baixada i el sol d'octubre et resseca les galtes. camps de falgueres impenetrables i fonts d'aigua transparent.
a la nit el termòmetre de la farmàcia marcava un sol dígit i jo em recargolava encara una mica més dins el meu jersei...
a la nit el termòmetre de la farmàcia marcava un sol dígit i jo em recargolava encara una mica més dins el meu jersei...
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
El primer cop de fred, aquest que sol venir pels volts d'octubre, és dels pocs cops de fred que se'm fan agradables.
ResponEliminaSegurament un entorn com el que descrius el deu fer encara més agradable.
Una bona passejada! i sí, ara es comença a agrair la manta per a dormir a muntanya.
ResponEliminaAquesta me l'has d'explicar que tenim pendent un regal d'una nit a Camprodon!
ResponEliminaI que n'és d'agradable de recargolar-se dins el jersei, o dins el llit, mentre la fresca apreta fora.
ResponEliminaVenen dies de llar de foc, torrar castanyes i fer torrades.......pero trobare a faltar l'estiu
ResponEliminaAhir vaig veure per la televisió una imatge de les primeres gelades a primera hora del matí a Camprodon.
ResponEliminaM'encanta l'atmosfera de la foto.
em sembla que tots tenim anhel de màniga llarga.. :)
ResponElimina