7 d’oct. 2011

tardes que cauen més d'hora tot i la màniga curta


8 comentaris:

  1. La màniga curta només fa un pèl més dolç el que està per venir.

    ResponElimina
  2. Agafa un jerseiet, que em sembla que avui la màniga curta ja no serà prou...

    ResponElimina
  3. És com si anéssim sedats... ara, quan arribi la patacada del fred ja ens despertarem ja...

    ResponElimina
  4. El córrer del sol tant li dona si fa fred o no, ell segueix el seu curs. Les tardes es fan més curtes.

    ResponElimina
  5. Interpretar instants efímers, i desar-los per sempre. Aquesta es la màgia de la fotografia.

    ResponElimina
  6. La màniga curta és un petit accident, d'aquetes tardes plenes de llum.

    ResponElimina
  7. La màniga curta en eixos moments es converteix en extrangera i es planteja: què hi faig jo aqui?

    ResponElimina
  8. òscar, vols dir? això s'eternitza!
    xexu, no et vaig llegir i ara arrossego encostipat!
    porquet, de cop! aquest cap de setmana a sigut d'intent fallit!
    alyebard, això sí que no vull que m'ho toquin! les tardes, que siguin sempre llargues!
    manel! ho és! :)
    hola audrey! l'estona de sol és més curta, però plena de llum, i tant! :)
    hola maria! la meva màniga curta em planteja renovar el contracte.. diu que només va firmar per mig any i m'estic passant... ;)

    ResponElimina