28 de març 2012


al meu davant caminava una noia amb uns talons d'agulla que m'han fet sagnar els peus els quinze segons que l'he estat observant, després m'ha distret el bigoti del senyor que esperava al semàfor i que semblava mirar aquella turista xinesa passejant sota el paraigües. 

4 comentaris:

  1. Capacitat d'observació. En les petites coses està la gràcia del dia.

    ResponElimina
    Respostes
    1. el què no he dit és que també em vaig creuar amb 4 o 5 persones que caminaven sense aixecar la vista del móbil que portaven a les mans...

      Elimina
  2. Talons impossibles, bigotis caducs i paraigües xinesos d'un sol ús...

    ResponElimina