5 de març 2012

a un pam de la meva taula ells prenien cafè sol; anaven encorbatats, sabates de pell de punta quadrada i ben pentinats, clixé, he pensat. el que parlava tenia un to neutre i despreocupat, portava un anell de casat i no deixava de gesticular. al davant, jo hi tenia els contes de Monzó i el meu tallat. per un moment he pensat que barrejava realitat i ficció encadenant paraules del llibre amb el diàleg engrescat del meu costat, però no, el protagonista era un altre. parlaven de dissabte, de la cambrera, del vestit, de com li va treure, i de com la Sònia no pregunta mai res arribi a l'hora que arribi.

no m'he adonat que el mirava fixament fins que s'ha dirigit a mi amb un "coses que passen", m'ha fet l'ullet, han rigut, s'han aixecat, han pagat els seus cafès, i han marxat.


Publicat per color camaleó a les 15:35

12 comentaris:

  1. Sergi5 de març del 2012, a les 15:40

    Els relats de Monzó sempre són punyents i remenen per dintre, i t'ho dic tot i no ser un gran amant de l'escriptor. Però com sempre, qualsevol cosa que puguis escriure es veu superat per la realitat. I aquest cop també es queda curt el recompte de cretins del llibre, a la vida real el nombre és molt superior a mil, ja ho has pogut comprovar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. color camaleó18 de març del 2012, a les 21:20

      molt curt, Xexu! (et diré fluixet que a mi Monzó tampoc m'enganxa..)

      Elimina
  2. Alyebard5 de març del 2012, a les 17:12

    El cretí és ell que no sap que la seva dona s'ho fa amb l'home que treballa de gos a les festes infantils :P

    ResponElimina
  3. plovia5 de març del 2012, a les 17:14

    "Mil cretins" és un llibre molt bo. A l'escena que vas viure / veure tens una bona idea per fer un conte, no creus?
    M'agrada ca teua. Seguiré visitant-te :-)
    Salut!

    ResponElimina
  4. El porquet5 de març del 2012, a les 17:22

    Gentussa, xusma... quina barra, per favor.

    ResponElimina
  5. Garbí247 de març del 2012, a les 14:32

    de vegades les coses que tant alegrament s'expliquen, és perquè realment no han passat. També es podria escriure un llibre anomenat: Mil fantasmes

    ResponElimina
    Respostes
    1. color camaleó18 de març del 2012, a les 21:17

      tens tota la raó! m'agradaria (tant!) sentir la versió de la cambrera..

      Elimina
  6. Cesc Sales13 de març del 2012, a les 18:14

    Voyeur d'escoltes. Jo, a vegades, m'hi apunto.

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)