23 d’abr. 2012

el sol s'amaga a estones i un vent huracanat fa volar faldilles i teulats d'un dia. més fórmules alternatives a la rosa que altres anys, conto. m'imagino la ganyota que posaria davant aquesta rosa de sucre clavada al centre d'una magdalena i somric, és horrible.

confesso que m'agrada veure nois amb roses a les mans. m'invento històries de qui són i per qui són i asseguro que la nova faula, més moderna i plena de romanticisme, té tant sentit que redueix la llegenda de Sant Jordi a simple anècdota.

feliç (i clàssica) diada!

3 comentaris:

  1. Doncs jo la rosa m'agrada tenir-la poc temps a les mans i donar-la ben aviat a la seva destinatària. És d'aquestes coses que agrada regalar.

    ResponElimina
  2. i doncs, vas o no vas tenir rosa....????

    ResponElimina
  3. Sant Jordi, aquell dia de l'any en que a la majoria d'homes no ens fa vergonya anar pel món amb una flor a les mans. Bona diada, i amb moltes roses, espero.

    ResponElimina