I jo, que penso que m'amago perquè guardo les paraules, 

i tu, que em mires i m'obres en canal. 

L'estómac, el fetge, la columna, els budells. 

A l'instant descobreixes què m'alimenta i què em fa mal.

A sol eixit, sé del cert que no has despullat mai a ningú amb la intimitat d'aquesta nit.

amb els anys he après a cavar tant fort que, per fi, quan crido no em sent ningú.

S'observava a la mà els camins del seu destí.
Agafà el cúter i es tallà el palmell per allargar-se la vida, amb tanta passió que la va perdre.

D'un dia per l'altre m'he convertit en una d'aquestes persones que no suportes. Parlo amb els gossos.

he seguit la línia recta fins que he acabat dibuixant un cardiograma. l'estabilitat m'adorm en un coma silenciós, conegut i còmode mentre m'entretinc a encadenar petits drames quotidians per sentir que tot batega. funcionar a pulsacions és la manera més estúpida de cremar el què estimes.