11 de des. 2012

és probable que aquest any no faci encert amb els regals; l'apatia davant les filigranes nadalenques s'ha apoderat de mi l'última setmana i estic a l'espera d'un canvi rotund d'actitud. el desembre sempre persegueix aquells que volen posar punts i finals a les coses no fos cas que s'acabés el món i els deixés a mitges el dis...

21 de nov. 2012

imposar-te un "sí" en lloc d'un "no" i recitar tot allò que no et creus però t'esforces a comunicar. actues amb un guió de telenovel·la preestablert només per no creure't tot allò que et fa plorar però saps? un dia aprendràs a no fer-te mal i potser, només potser, en aquell moment també deixaràs de ser víctima del món.

26 d’oct. 2012

"mami, ¿a qué nuestra sombra es Dios?"

Roger de Flor. 20.30h. Amén.

18 d’oct. 2012

conviure en un mercat ambulant de propòsits i despropòsits on triar, remenar, i buscar ofertes d'última hora. gangues a preus de saldo i extravagàncies per endur-se a casa, que, carregades a l'esquena, només serveixen per sentir queixar-se les espatlles.

això sí, després farem ioga per desentumir tots els músculs i valorarem cada sessió d'hora i mitja a la setmana per aquells últims vuit minuts que realment són per a nosaltres.

20 de set. 2012


deixar passar els dies i assumir les coses amb el mateix estil que el mal de cap de cada tarda o fer ganxet amb les promeses per teixir, si més no, una llarga xarxa de seguretat.

28 d’ag. 2012

la trucada que no esperes i les paraules que es barallen a la boca d'un embut directe a l'estómac. núvols que passegen per un cel brut a les nits de calor intermitent i ventilador obligat i l'escalfor d'una abraçada que no existeix però que també té normes.

19 d’ag. 2012

hem redescobert el país on els penya-segats ploren i es defineixen invertits en format aquarel·la. aplaudit els moments de sol i enyorat els guants al moment que s'intercanvia amb la lluna. avorrit el pa de motlle amb philadelphia, resseguit carreteres impossibles i topat amb poblets que semblen (del tot) abandonats.










1 d’ag. 2012


vam arribar d'hora i resseguint la costa pel camí de ronda vam fotografiar les façanes de Calella. esborra la cara llarga, va, sé que fa calor però tinc ganes d'agafar-te. feel love va trencar els aplaudiments de les grades a l'entrada i de les melodies lentes al seu rock. dues hores més tard jo tornava a emocionar-me amb la de sempre i tu t'arrelaves a la meva cintura. 


28 de jul. 2012

"el mundo depende de sus relatores. el acto de contar supone tomar decisiones, mientras que la voluntad de callar es siempre lo que pudo ser o lo que aún podría darse."

al pròleg d'Elide Pittarello a "Mañana en la batalla piensa en mí".

27 de jul. 2012


he transcrit tota la trobada a la llibreta groga i la tinta m'ha pessigat de nou l'estómac.

24 de jul. 2012


Feia excessiva calor i tot restava immòbil, en pausa.
La portera, l'ascensor, el mirall, les ulleres de sempre, el mal de cap.

Va empentar la porta sense esma però va ressonar amb força a l'escala al tancar-se. deixà la bossa que portava a l'espatlla, i, directe a l'habitació, va caure sobre el llit com un pes mort. Els llençols encara feien aquella olor a humitat desagradable de quan s'hi ha barrejat sexe i suor. L'enyorava. Va encendre's una cigarreta sense pensar què en faria de la cendra i va fer una pipada llarga arrodonint l'extrem en un sol segon.

22 de jul. 2012

ahir era molt feliç descobrint poblets a l'alt empordà. la força de la tramuntana empenyia la meva imaginació i em despentinava els cabells.
tornaré.

però avui el cel s'ha tenyit de vermell i la mateixa força que ahir m'empenyia avui ho fa amb les flames.
tot crema.

avui he perdut i perdré moltes coses.


17 de jul. 2012


cada matí ressegueixo la façana de la pedrera amb la bicicleta, m'enfado amb els turistes que invaeixen el carril i espatllo alguna fotografia amb un primer pla injust i inesperat. a hores d'ara segur que sóc dins un marc de plata al costat dels protagonistes; potser, fins i tot, presidint la vitrina en algun menjador, entre les fotos dels cosins belgues i les copes de vi.

10 de jul. 2012

no es la primera vegada que em desperten els gemecs dels veïns abans que el despertador. casi sempre en punt i en aquell estat de semiconsciència que fa dubtar si es tracta d'un somni al que seguirà una dutxa freda o és una escena exageradament real.

potser es tracta de compartir molt més que el celobert? 
si algú, desafiat, pren el relleu serà una setmana entretinguda..

5 de jul. 2012


i de cop et despertes d'aquest malson al què em tenies acostumada. 
on erets? - perdut. molt perdut. 

li segueixen paraules q retinc amb força per por de no tornar-les a sentir i m'ametrallen els interrogants del per què ara, del fins quan, del per què tu. sempre tu.



28 de juny 2012

25 de juny 2012

aquest any no he menjat la coca al cotxe ni he brindat amb els punys i begut a morro. he fet una foguera a la platja per primera vegada però no hi he saltat per sobre, cremat cap desig ni tirat les calces. he gaudit del sol i les aglomeracions a la sorra i he tornat igual de blanca cap a casa... maleïda pell i enganxosa xafogor!




19 de juny 2012

el primer dia de platja es balanceja entre
el "per fi" i el "no estava a punt"


15 de juny 2012

has tornat a prendre viagra per la insolència i has fet veure que em coneixies. però tornaràs a amagar-te al llibre d'on has sortit i, passant pàgina, et fondràs en diàlegs absurds i paràgrafs mal estructurats.

a les novel·les mai hi apareixen arbres porpra quan el cel plora color.
saps què? em quedo aquí.




13 de juny 2012

tornes.
i punxes, mareges i trasbalses.

m'escolto.
i m'enfado, desagrado i exigeixo.

marxes.

8 de juny 2012

feia molt que no parlàvem. segurament per la por absurda de sentir-li la veu trista o pessimista per primera vegada, però no, continua essent tant ell com sempre. dues hores de conversa poden semblar eternes si no tens prou coses a dir-te però ho fa fàcil i no serveixen de res les llistes (absurdes) de temes-comodí per si "eeeeehhhhhh", "mmmmmmm", i tal.

ell és el primer madrileny independentista que conec, 
i l'amic més valent que tinc: http://manu-grande.blogspot.com.es/

5 de juny 2012

Dissimular, emmudir, l’escalfor escalant fins a les seves galtes i el balanceig del seu cos sobre el taló, la punta, el taló, la punta, segon, primer, el taló, la punta, entresol, planta baixa. La punta, el taló. Les pessigolles que li feia l’estómac recorrien el seu cos en una petita marató sincronitzada, els seus pulmons somreien doblegant-li el diafragma i li provocaven un sanglot divertit que no sabia dissimular.

per fi ens hem regalat el conte.


27 de maig 2012

feia anys que ens haviem perdut la pista però va saber desbotonar-se la vergonya. han passat quatre mesos d'aquesta imatge; ara ja és mare.

"recordo que ens amagavem per fumar, afartavem de donetes i parlavem de nois" i quan somriu, disparo.




21 de maig 2012

sentir com s'escapen nuvoloses que voldries haver madurat i no, el què dius s'apodera de tu fent i fent-te mal. les paraules poden ser punyents, a vegades. espero no adonar-me de la gravetat de la ferida un cop ja ens haguem dessagnat.

7 de maig 2012


em costa ordenar paraules els dies de cel blanc i lluna plena. 
sort de les tardes de diumenge, l'estona de sofà, els pantalons 
de pijama i el teu somriure.




28 d’abr. 2012

fa setmanes que fem maletes en un anar fent sense pressa però ahir les caixes marrons van inundar el passadís i les parets blanques van menjar-nos l'humor amb amples i afamades mossegades.



23 d’abr. 2012

el sol s'amaga a estones i un vent huracanat fa volar faldilles i teulats d'un dia. més fórmules alternatives a la rosa que altres anys, conto. m'imagino la ganyota que posaria davant aquesta rosa de sucre clavada al centre d'una magdalena i somric, és horrible.

confesso que m'agrada veure nois amb roses a les mans. m'invento històries de qui són i per qui són i asseguro que la nova faula, més moderna i plena de romanticisme, té tant sentit que redueix la llegenda de Sant Jordi a simple anècdota.

feliç (i clàssica) diada!

20 d’abr. 2012

he pujat pel mig de rambla catalunya carregada amb una caixa enorme amb la què no he parat d'ensopegar i el nom d'aquella cançó que sé cantar però de la qual mai recordo el nom m'ha estat marejant tot el camí fins que he obert l'ordinador. val, ara sí.

dimarts en va fer vint-i-sis i avui sortim les tres a celebrar-ho en format família. hem començat a etiquetar de "normal" no veure'ns el pèl a casa; sé que ella a vingut a dormir pel toc a la porta quan marxa i sap que jo m'he adormit, per exemple. després ve aquell moment de "merda, una altra vegada!" on em veu les lleganyes i jo busco els pantalons.

però demà és divendres, el matí és més curt i volem brindar.

17 d’abr. 2012


tot passa. 

les hores, les feines, els dies, les al·lèrgies, les ulleres, el tren, els caps de setmana, els dilluns, els dimarts i els dimecres, la mandra, les ganes, la gana, les nits, la pluja, l'abril, les mans encartronades, la son, el viatge, els sopars, els "fets" i els "per fer". tot passa.

10 d’abr. 2012

tornar a casa i adonar-te que no ha sigut un miratge.
tot i la brevetat i les sorpreses avui repasso imatges que em demostren que vaig ser-hi, i ja no em cal imaginar.

l'estrany desert que es forma als peus del Mont Saint Michel:


29 de març 2012

... i fer equilibrismes amb la raó i el desig.


28 de març 2012


al meu davant caminava una noia amb uns talons d'agulla que m'han fet sagnar els peus els quinze segons que l'he estat observant, després m'ha distret el bigoti del senyor que esperava al semàfor i que semblava mirar aquella turista xinesa passejant sota el paraigües. 

18 de març 2012


m'adono que no sé on vaig. el passadís que recordava el dia de l'enterrament fa més de cinc anys no és on em trobo i una angoixa punxent em martelleja: no trobo l'avi. la idea de què "si no ets capaç de trobar-lo l'has perdut per sempre" m'ha agafat per sorpresa i m'he posat a plorar no sé si per la mateixa idea o per l'absurditat del raonament.

5 de març 2012

a un pam de la meva taula ells prenien cafè sol; anaven encorbatats, sabates de pell de punta quadrada i ben pentinats, clixé, he pensat. el que parlava tenia un to neutre i despreocupat, portava un anell de casat i no deixava de gesticular. al davant, jo hi tenia els contes de Monzó i el meu tallat. per un moment he pensat que barrejava realitat i ficció encadenant paraules del llibre amb el diàleg engrescat del meu costat, però no, el protagonista era un altre. parlaven de dissabte, de la cambrera, del vestit, de com li va treure, i de com la Sònia no pregunta mai res arribi a l'hora que arribi.

no m'he adonat que el mirava fixament fins que s'ha dirigit a mi amb un "coses que passen", m'ha fet l'ullet, han rigut, s'han aixecat, han pagat els seus cafès, i han marxat.


27 de febr. 2012

l'estrany cas de la caixera del supermercat.

"la caixera té un mal dia."
ui, la caixera té un altre mal dia, un més, avui tampoc, no està d'humor, li passa alguna cosa...

han passat 6 mesos i encara no li he sentit la veu. 
m'inquieta, i he estat pensant que:

- no ha dit mai res tot i l' "hola" habitual perquè és muda i sobreentén que no coneixo el llenguatge de signes.
- no em diu mai la suma final de la compra. no porto ulleres i sap que puc veure perfectament la pantalla del seu ordinador. seria absurd gastar energia.
- em mira malament perquè la bossa (que prèviament he demanat amb educació i "gràcies"i ha plantat a sobre els productes que ja han fet el seu "piip" corresponent) és la segona que em dóna (fa pagar) aquesta setmana.
- m'odia només perquè els iogurts que agafo no són desnatats.
- ha demanat que li posessin facebook a l'ordinador i li han negat rotundament.
- un canvi de personalitat no entra per la seguretat social i no es pot permetre una mútua.

segur que en quinze dies tinc sis noves hipòtesis i una mica menys de paciència.

7 de febr. 2012

la carretera presumia de neu acabada de caure i jo seia recargolada al seient. no vaig treure les mans de l'aire calent durant tot el trajecte i a l'obrir la porta em vaig penedir, a l'acte, d'haver decidit fer l'excursió. però el cel era blau i el camí blanc i jo portava mil capes de roba, la càmera bona i un somriure d'orella a orella.

vam fer el cim, em vaig treure els guants per fer les fotos i vaig plorar de dolor per no sentir-me les mans.

la gallina pelada, un tic més a la llista.


3 de febr. 2012


no deixo de pensar amb els nòrdics afincats a Catalunya.. 
avui encara deuen estar descollonant-se de riure. 
com diria Mazoni, "no n'hi ha prou amb la felicitat, exigim eufòria."

26 de gen. 2012

m'adormo cada matí. ho he provat tot, ho prometo, però el nòrdic m'atrapa i jo el deixo fer agafant-me a l'excusa "fred" encara que l'hivern camini de puntetes. confesso: despullo carxofes sense cap mena de sensibilitat ni elegància i busco el moment per fer una proposta seriosa de calçotada (pitets inclosos) que els cels blaus s'allarguen i sempre m'acabo adormint! (ja us ho deia...)

16 de gen. 2012

des de Viladrau i fins al Matagalls.
sol, boira i fred com a resum de diumenge.









11 de gen. 2012

"serà divertit fer el tomb fins que no torni primavera" és l'excusa per baixar les escales fins a la cripta del FAD on Sonia Ciriza i Miguel Ayesa aconsegueixen, amb el seu projecte, anar més enllà de les lleis del Braille. investigant com traduir diferents representacions gràfiques a làmines explicatives al tacte plantegen solucions estètiques amb un nou manual de tiflografia.

és bonic. farem fotografies que després puguin justificar paraules, va.

i després? tornar al fred de fora i parlar sobre l'amor. portar-te la contrària només perquè no et vull creure i perquè si tu dius blanc, jo em reafirmo al negre.

buscaré cançons que tornin indiferents les teves i les faré sonar sense auriculars, ho prometo.


1 de gen. 2012

el sol s'amaga durant el trajecte a Barcelona i el matí es desfà amb la son; 
però recordo una llum vermella filtrar-se entre mantes, i l'abraçada més bonica del món.