28 d’abr. 2012

fa setmanes que fem maletes en un anar fent sense pressa però ahir les caixes marrons van inundar el passadís i les parets blanques van menjar-nos l'humor amb amples i afamades mossegades.



23 d’abr. 2012

el sol s'amaga a estones i un vent huracanat fa volar faldilles i teulats d'un dia. més fórmules alternatives a la rosa que altres anys, conto. m'imagino la ganyota que posaria davant aquesta rosa de sucre clavada al centre d'una magdalena i somric, és horrible.

confesso que m'agrada veure nois amb roses a les mans. m'invento històries de qui són i per qui són i asseguro que la nova faula, més moderna i plena de romanticisme, té tant sentit que redueix la llegenda de Sant Jordi a simple anècdota.

feliç (i clàssica) diada!

20 d’abr. 2012

he pujat pel mig de rambla catalunya carregada amb una caixa enorme amb la què no he parat d'ensopegar i el nom d'aquella cançó que sé cantar però de la qual mai recordo el nom m'ha estat marejant tot el camí fins que he obert l'ordinador. val, ara sí.

dimarts en va fer vint-i-sis i avui sortim les tres a celebrar-ho en format família. hem començat a etiquetar de "normal" no veure'ns el pèl a casa; sé que ella a vingut a dormir pel toc a la porta quan marxa i sap que jo m'he adormit, per exemple. després ve aquell moment de "merda, una altra vegada!" on em veu les lleganyes i jo busco els pantalons.

però demà és divendres, el matí és més curt i volem brindar.

17 d’abr. 2012


tot passa. 

les hores, les feines, els dies, les al·lèrgies, les ulleres, el tren, els caps de setmana, els dilluns, els dimarts i els dimecres, la mandra, les ganes, la gana, les nits, la pluja, l'abril, les mans encartronades, la son, el viatge, els sopars, els "fets" i els "per fer". tot passa.

10 d’abr. 2012

tornar a casa i adonar-te que no ha sigut un miratge.
tot i la brevetat i les sorpreses avui repasso imatges que em demostren que vaig ser-hi, i ja no em cal imaginar.

l'estrany desert que es forma als peus del Mont Saint Michel: