feia anys que ens haviem perdut la pista però va saber desbotonar-se la vergonya. han passat quatre mesos d'aquesta imatge; ara ja és mare.
"recordo que ens amagavem per fumar, afartavem de donetes i parlavem de nois" i quan somriu, disparo.
27 de maig 2012
21 de maig 2012
sentir com s'escapen nuvoloses que voldries haver madurat i no, el què dius s'apodera de tu fent i fent-te mal. les paraules poden ser punyents, a vegades. espero no adonar-me de la gravetat de la ferida un cop ja ens haguem dessagnat.
7 de maig 2012
em costa ordenar paraules els dies de cel blanc i lluna plena.
sort de les tardes de diumenge, l'estona de sofà, els pantalons
de pijama i el teu somriure.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)