... i fer equilibrismes amb la raó i el desig.
29 de març 2012
28 de març 2012
al meu davant caminava una noia amb uns talons d'agulla que m'han fet sagnar els peus els quinze segons que l'he estat observant, després m'ha distret el bigoti del senyor que esperava al semàfor i que semblava mirar aquella turista xinesa passejant sota el paraigües.
18 de març 2012
m'adono que no sé on vaig. el passadís que recordava el dia de l'enterrament fa més de cinc anys no és on em trobo i una angoixa punxent em martelleja: no trobo l'avi. la idea de què "si no ets capaç de trobar-lo l'has perdut per sempre" m'ha agafat per sorpresa i m'he posat a plorar no sé si per la mateixa idea o per l'absurditat del raonament.
5 de març 2012
a un pam de la meva taula ells prenien cafè sol; anaven encorbatats, sabates de pell de punta quadrada i ben pentinats, clixé, he pensat. el que parlava tenia un to neutre i despreocupat, portava un anell de casat i no deixava de gesticular. al davant, jo hi tenia els contes de Monzó i el meu tallat. per un moment he pensat que barrejava realitat i ficció encadenant paraules del llibre amb el diàleg engrescat del meu costat, però no, el protagonista era un altre. parlaven de dissabte, de la cambrera, del vestit, de com li va treure, i de com la Sònia no pregunta mai res arribi a l'hora que arribi.
no m'he adonat que el mirava fixament fins que s'ha dirigit a mi amb un "coses que passen", m'ha fet l'ullet, han rigut, s'han aixecat, han pagat els seus cafès, i han marxat.
no m'he adonat que el mirava fixament fins que s'ha dirigit a mi amb un "coses que passen", m'ha fet l'ullet, han rigut, s'han aixecat, han pagat els seus cafès, i han marxat.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)