primer els colors, després la brisa, i finalment,... la multitud.
29 de juny 2011
12 de juny 2011
no m'he posat el davantal per tossuderia i he arruïnat una samarreta que m'agradava. ara serà roba pels rampells creatius i a la butxaca sempre hi guardaré els pinzells. he obligat a casa a fer clares a l'hora del vermut i aprofitant les estones de pluja, he redecorat el jardí per gaudir-ne les estones de sol.
(més imatges de les flors de paper a: http://www.flickr.com/alenvers/)
(més imatges de les flors de paper a: http://www.flickr.com/alenvers/)
9 de juny 2011
miro el cel d'avui negre carbó i m'imagino el teu.
m'amago de la noia egoïsta que has deixat en pijama aquest matí, i amb un fil de veu, reconto les hores que han passat des què he tancat la porta rere el teu clatell. t'hi has trobat? si és així ja hi deus haver encès una espelma i canviat l'encens vell per un de nou, sopat a terra i begut te.
m'amago de la noia egoïsta que has deixat en pijama aquest matí, i amb un fil de veu, reconto les hores que han passat des què he tancat la porta rere el teu clatell. t'hi has trobat? si és així ja hi deus haver encès una espelma i canviat l'encens vell per un de nou, sopat a terra i begut te.
7 de juny 2011
12.12h. el veí de davant de casa surt a fumar. cada dia a la mateixa hora. el meu ritual, com el seu, serà de nou puntual: té el cabell canós però he decidit que és massa jove per cobrar una pensió. és escriptor: ho sé per les ulleres de vidre rodó i la muntura delicada; la camisa, avui a quadres, és càlida i el fa destacar davant la façana blanca. porta els texans desgastats només a les zona dels genolls, i no s'acosta a la barana per un superat vertigen que no impedeix que la visió en picat del carrer sigui de reüll. té els dits llargs i ossuts i se'ls besa cada vegada que fa una calada mentre arronsa les celles i mira com se'n consumeix l'extrem. quan sigui a la meitat, obrirà la caixeta de llauna que guarda a la segona estanteria i tornarà al despatx amb paraules noves per continuar la seva pròpia història.
4 de juny 2011
amb un somriure imprevist vaig demanar el desig a curt termini i vaig bufar les vint-i-cinc espelmes amb els ulls tancats. no vaig poder presumir de vestit, però vaig recuperar el rimmel i les ganes de veure'm bonica.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)