26 de gen. 2011
mai havia sentit tanta arrogància en una mateixa conversa. aprofitant el moment "l'autobús és ple" ha decidit trucar i demostrar qui mana sota uns nivells extrems de cafeïna (per posar-li una excusa). en silenci i atenta a la permormance de crits, nervis i ball de gestos: "m'estàs escoltant, o no?" per dotzena vegada en mig minut. espero sincerament que ella faci estona que té el telèfon lluny de l'orella i que ell, ara burleta, no busqui l'aplaudiment de la resta. pel què a mi respecte només rebrà una mirada de despreci.
25 de gen. 2011
és la primera icona que salta animosa a l'obrir l'ordinador. ja són més de 70 llistes de reproducció a la columna esquerra de l'Spotify. recomanacions varies i descobriment del dia a mode de ritual. no em sorprenc del silenci propi de la sala mentre penso que els matins serien eterns sense auriculars. concentrada dins la pantalla m'he trobat tararejant alguna cosa de "el regreso más esperado del año: Carlos Baute" i només espero que ningú m'hagi sentit. al final, potser la versió premium no sigui tant absurda...
21 de gen. 2011
ahir dijous i avui divendres i un "tick" més al calendari. refàs com cada matí els teus passos, esquivant propòsits que t'havies fet de petit, quan tenies unes ganes increïbles de menjar-te el món però et faltava edat, i que reapareixen ara, que tens l'edat però et falta aquella fam que tenies de petit. aquest cap de setmana hi haurà llar de foc que minimitzarà el fred hivernal que diuen que arriba; a les fotografies, el primer pla portarà implícit un somriure i arribat el moment, voldré allargar els dies amb pataleta incluida de diumenge. cara i creu sense gest ni espera, i monedes que desapareixeran a les butxaques de l'abric gruixut que desenterraré al vespre.
18 de gen. 2011
només he mirat l'hora quan m'he adonat que sonava Opportunity de Pete Murray. nus a la boca de l'estómac i suor freda. el peu dret imposa independència, que s'inventa un compàs desdibuixat entre acceleració i ritme mentre la respiració s'esforça per aparentar calma. la nit s'escursa però avui, osti... avui la tarda se'm fa eterna! segur que topo amb alguna mirada de complicitat a la sortida (de fet, hi compto, J.) i demà? demà espero poder-ho explicar amb la mateixa cara de nerviosisme i alegria.
15 de gen. 2011
continuo amb ulls vidriosos i extravio mocadors allà on vaig. el caixer del supermercat de la cantonada m'ha desitjat "sort!" tot i no haver compartit paraula. potser ho ha endevinat pels 3kg de taronges que m'han fet el camí etern fins la porta de casa o, opció segura, el maquillatge andorrà que van portar els reis resalta, més que no pas amaga, les ulleres. m'he estirat al sofà després de desplegar la manta i he pensat que quina excusa tant bona, aquesta de no estar fina.
12 de gen. 2011
torno a tenir mal de coll i els llavis tallats. el despertador, avui, punxava, i m'he trobat tots els pinyols possibles dins una mateixa mandarina, que, a primera vista, semblava poca cosa. el tren ha fet tard i jo també. he enredat el penjoll amb la doble volta de bufanda i per evitar una coreografia desesperada en el limitat espai vital que et deixa el transport públic he optat per passar calor tot el viatge. l'aire era encara més fred a la sortida de l'estació. quina sort q el cel sigui tant blau i no hi hagi previsió de pluja en dies!
10 de gen. 2011
ahir va ser agost tota la tarda. abrics de pell i moltes perles. se senten desembolicar caramels, segur que són d'eucaliptus. la impacient, el coix, el puntual, la comentarista de tots-i-cada-un-dels-diàlegs, el famós, la veïna de la amiga de la mare de l'actriu, el que pensava que tenia el mòbil en silenci i no, i la mandra de diumenge que s'apaga a aplaudiments.
4 de gen. 2011
recordo el primer dia que hi vaig entrar. assegut a la cadira mirava absent a l'exterior a través de la petita finestra de la seva nova habitació. estava sol, però tot indicava que l'avia havia marxat feia poc: vestia de carrer, amb els pantalons i la camisa dels diumenges, afeitat, enclenxat i al seu costat, un ram de flors colorista ocupava la tauleta de nit.
al veure'm se li varen il·luminar els ulls, aquells ulls petits i blaus que despertaven tendresa i que ara amagaven les arrugues. volia que m'assegués al seu costat i li expliqués tot allò que pogués recordar. no em creia que la seva memòria fos tant fràgil mentre el veia assentir atent a cada paraula. va ser el primer a animar-me a marxar, "no t'ha de fer por allunyar-te, petita, sempre seràs a prop de casa", sent el millor consell que em va poder deixar. van passar hores entre preguntes i masses respostes. "t'estimo avi, aviat tot tornarà a ser com sempre". quan era al passadís la infermera preguntava a l'entrar "per què plora Joan?" i ell va respondre "perquè estic content".
absurditat la d'aquestes festes, que fan que, en un moment, debateixis entre llàgrimes i un somriure.
igual que aquell dia; de camí a casa.
al veure'm se li varen il·luminar els ulls, aquells ulls petits i blaus que despertaven tendresa i que ara amagaven les arrugues. volia que m'assegués al seu costat i li expliqués tot allò que pogués recordar. no em creia que la seva memòria fos tant fràgil mentre el veia assentir atent a cada paraula. va ser el primer a animar-me a marxar, "no t'ha de fer por allunyar-te, petita, sempre seràs a prop de casa", sent el millor consell que em va poder deixar. van passar hores entre preguntes i masses respostes. "t'estimo avi, aviat tot tornarà a ser com sempre". quan era al passadís la infermera preguntava a l'entrar "per què plora Joan?" i ell va respondre "perquè estic content".
absurditat la d'aquestes festes, que fan que, en un moment, debateixis entre llàgrimes i un somriure.
igual que aquell dia; de camí a casa.
3 de gen. 2011
vaig brindar amb cava, hi veia borrós i pressumia de somriure. tararejava una llista eterna de nous i bons propòsits que, per sort, no recordaré del tot.
avui tinc els peus gelats i se m'encartronen els dits. col·lecciono lleganyes i petons d'any nou des del primer "hola". una ganyota rere l'altra delata que hauriem preferit no veure'ns les cares fins el dia 10 i fer-ho rodó. mails interns de "quina mandra" intercalats amb "coses pendents" amb data immediata d'entrega. avui segur serà a mig gas (tot i l'entrepà de truita).
2011, i tot torna a començar.
avui tinc els peus gelats i se m'encartronen els dits. col·lecciono lleganyes i petons d'any nou des del primer "hola". una ganyota rere l'altra delata que hauriem preferit no veure'ns les cares fins el dia 10 i fer-ho rodó. mails interns de "quina mandra" intercalats amb "coses pendents" amb data immediata d'entrega. avui segur serà a mig gas (tot i l'entrepà de truita).
2011, i tot torna a començar.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)