he obert l'ordinador, descodificat els programes, actualitzat el correu i mirat el sostre. estirat l'arruga que s'entossudeix a la moqueta, tret la pols del teclat, ordenat els arxivadors, alineat els dossiers i desistit a preguntar per vint-i-unena vegada si hi havia algun afer que em poguessin delegar.
mai m'havia sentit tant prescindible.
sort que, en el meu cas, ja és un compte enrere i les nòmines (immerescudes) d'aquests tres mesos són per invertir-les en l'ambiciós projecte de 2014.