el "tot torna a començar" com a presó individual que fa topar amb una llarga i estranya llista de propòsits. als guions del 2013 els seguien realitats de sobra i excuses que, per fi, es fan petites amb les pors. 

demà marxaré amb un somriure, 

i a les mans, sobreequipatge d'idees.

és probable que aquest any no faci encert amb els regals; l'apatia davant les filigranes nadalenques s'ha apoderat de mi l'última setmana i estic a l'espera d'un canvi rotund d'actitud. el desembre sempre persegueix aquells que volen posar punts i finals a les coses no fos cas que s'acabés el món i els deixés a mitges el dis...

imposar-te un "sí" en lloc d'un "no" i recitar tot allò que no et creus però t'esforces a comunicar. actues amb un guió de telenovel·la preestablert només per no creure't tot allò que et fa plorar però saps? un dia aprendràs a no fer-te mal i potser, només potser, en aquell moment també deixaràs de ser víctima del món.

"mami, ¿a qué nuestra sombra es Dios?"

Roger de Flor. 20.30h. Amén.