blau

no fa gaire vaig llegir que el cel de Gràcia és més blau que a la resta de la ciutat. - Si?- Ara m’entrebanco amb les rajoles, m’atropellen bicicletes, m’acorralen paraigües i m’atempten coloms. No busco avions; m’atrapa el blau-cel de Barcelona. M’atrapen les façanes que li fan la competència, els balcons, porticons de fusta desgastada i, en general, una ciutat que, poc a poc, cada dia em faig més meva.

I ara que per fi tinc trocets de cel a les mans,
m’adono que el blau de Gràcia no té res a envejar al blau de qualsevol altre racó de Barcelona.