22 de nov. 2010

a les nou la llum era tant càlida que tenyia l'habitació. després ja era blanca i freda. les carreteres estretes i amb moltes corbes. arbres grocs i cançons lentes. carquinyolis que s'estoven dins la tassa i un viatge al passat amb cada mossegada. Sanjosex m'atrapa al primer acord mentre canto per mi les seves lletres. es despedeix amb "diumenge". cançó punt-i-final d'un cap de setmana de dos dies que avui repasso en format jpg.

2 comentaris:

  1. No sóc molt de conduir, però hi ha dies que per les carreteres adequades i amb la Banda Sonora ideal, reconforta, sens dubte!

    ResponElimina
  2. Què tal ,Anna

    Ja m'hi trobo. L'únic inconvenient és que els caps de setmana només duren dos jorns.

    salut i peles

    ResponElimina