26 de gen. 2011
mai havia sentit tanta arrogància en una mateixa conversa. aprofitant el moment "l'autobús és ple" ha decidit trucar i demostrar qui mana sota uns nivells extrems de cafeïna (per posar-li una excusa). en silenci i atenta a la permormance de crits, nervis i ball de gestos: "m'estàs escoltant, o no?" per dotzena vegada en mig minut. espero sincerament que ella faci estona que té el telèfon lluny de l'orella i que ell, ara burleta, no busqui l'aplaudiment de la resta. pel què a mi respecte només rebrà una mirada de despreci.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
És "admirable" com la gent treu a passejar els draps bruts en converses telefòniques en els transports públics. I a més, veus, com de cua d'ullet van cercant la mirada de la resta de gent que els envolta.
ResponEliminaSincerament, en aquesta tipologia de gent, jo crec que els manca apretar algun cargolet al cap.
Despreci i fàstig.
ResponEliminaÉs un tipus de conversa cada cop més usual de presenciar a bus o metro. Molta gent no sols no té cap mena de vergonya en relació amb el que està parlant sinó que, a més a més, semblen estar-ne orgullosos.
Fins-i-tot un parell d'òsties ben donades! Odio els paios com aquests, amb la seva prepotència i arrogància. Si escupen el cel, no cal dubtar-ho, els caurà a la cara!
ResponEliminaMalauradament, aquesta espècie abunda i de quina manera en el sector corbatil/masculí/colònia pija
ResponElimina