22 de març 2011
he sucat l'auricular al te que em manté desperta davant el teclat. m'he quedat sense orella esquerra i he perdut els aguts. la primavera altera algú i ens emmandreix als altres, convernint-se en l'excusa perfecte per arrossegar peus i explicar-ho com a anècdota. aquesta setmana tanca un cicle, i el nus a l'estómac no me'l treuré fins que desi la roba en un nou armari, hi encengui alguna espelma i hi pengi les fotografies que prèviament hauré desenganxat d'unes parets que m'han vist les lleganyes ja farà, ui!, tres anys. benvinguda, siguis, diuen.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Endavant amb la primavera! Afrontem-la amb dignitat... malgrat jo sóc dels que em fa arrossegar els peus.
ResponEliminaI compte amb els auriculars!
segur que les noves parets estaran encantades de rebre les belles fotos.
ResponEliminaLa mandra es porta al damunt més enllà de l'estació...uuuaaaah!
ResponEliminabona nit
... i no sé per què, l'inici m'agrada :)
ResponEliminaEl misteri dels auricolars, que perquè es lien sols, o deixen de funcionar misteriosament deixen de funcionar, crec que és un enigme que mai podrem arribar a resoldre...
ResponEliminaCada nou inici és una nova aventura, i deixa algunes fotos penjades... recorda qui erets!
Vaja, veig que tots estem d'astènia primaveral. Ara no se si lamentar-me pel te musical o pels auriculars remullats. Totalment d'acord en això d'encendre espelmes.
ResponElimina