no sé parlar de futur.
amb ell hi penso, planejo, somio, viatjo, enamoro, arrisco, llegeixo, parlo (sempre amb idiomes estranys i una habilitat que em sorprèn), conec, aprenc i visc; i després arribo a l'escriptori i parlo en passat.
punt i final al conte d'avui, que segurament, explicaré demà.
De fet, el futur no existeix. És una invenció que ens permet elocubrar coses, pensaments, actes que no tenim ni idea si podran ser duts a terme.
ResponEliminaPer si et pot servir de consol: http://tincmoltmalcaure.blogspot.com/2011/03/tempus-fugit.html
ResponEliminano cal parlar massa del demà, és millor escriure un bon present (passat) que ens ajudi a construir un millor futur
ResponEliminaEn parlis o no, ja ho diu Mishima..
ResponElimina"El demà ens pertany..."
El futur no existeix, el present és sempre ARA. Nosaltres som fills del passat. Però m'ha agradat com encadenaves futurs.
ResponElimina:)
ResponElimina