23 d’ag. 2011

l'avió va aterrar en ple monzó a la meva primera ciutat asiàtica i, amb un anglès de supervivència, el taxista em va receptar paciència pels tres dies seguits de pluja que no van arribar mai, gràcies. "potser encara seré a temps d'arribar a casa amb postals fetes a mida.." és el primer que vaig pensar.




3 comentaris:

  1. Espero que aquest de la foto no fos l'únic sol que vas veure a la teva ciutat asiàtica.

    ResponElimina
  2. Així doncs encara et deuries posar ben morena!

    ResponElimina
  3. ben morena?! això sí seria sort!
    sóc de les que es passa tot l'estiu "trencant el color".. ;)

    ResponElimina