m'he enrabiat, en català.
però després he pensat que, "malauradament", aquest petit país sap fer castells i sempre, sempre s'aixeca.
ara més que mai i tant com sempre.
11 de set. 2011
a la rambla venien senyeres coixes de quatre franges grogues i cinc vermelles; i al pati interior de casa només hi he comptat sis banderes amb el cafè amb llet del matí. a l'hora del tallat, però, la veïna de dalt ha estès els llençols nets i les quatre barres i he sumat +1 al recompte.
m'he enrabiat, en català.
però després he pensat que, "malauradament", aquest petit país sap fer castells i sempre, sempre s'aixeca.
ara més que mai i tant com sempre.
m'he enrabiat, en català.
però després he pensat que, "malauradament", aquest petit país sap fer castells i sempre, sempre s'aixeca.
ara més que mai i tant com sempre.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
El recompte de senyeres al meu poble és force trist, però bé, un dia com avui, mai no en falten.
ResponEliminaSom com l'au fènix que sempre reneix de les seves cendres.
ResponEliminaEl recompte a GRO, com sempre, però amb alguna sorpresa agradable. Algun balcó que mai posava la senyera han penjat l'estelada.
... Aquest país sap fer castells ...
ResponEliminaLa teva entrada es una petita peça d'un castell molt gran.