aquest any hem tornat a tenir panera i discurs de crisi.
sobre la taula, vuit caixes embolicades amb paper negre que, tot i elegant, no projecta optimisme.
a dos quarts de cinc el sol horitzontal torna a tenyir els cabells dels plataners d'un daurat que enganya el fred. m'hipnotitza el ball de les fulles i bufandes fins que el cel s'encén.
Em pensava que la foto era feta en un planeta amb dues llunes!
ResponEliminaVa donca, aprofita la panera i mirem-ho tot de forma més positiva, si pot ser.
ResponEliminaEls sopars d'empresa d'enguany són força monotemàtics: crisi, crisi i més crisi.
ResponEliminaEi, això és el que m'han explicat ;)
Quan el cel s'encen
ResponEliminasembla el títol d'una peli amb argument reinvindicatiu
bon nadal, xata
Xexu: és el reflex del nostre sostre,
ResponEliminaperò el cel de fora sí sembla d'un altre planeta.
Porquet: ja en sóc ja! (a vegades) ;)
Queta: el discurs no ens l'estalviem, al sopar intento asseure'm lluny de qui més en parla! ;)
Gregori: em recomanes que en faci una patent? ;)
Molt bona foto!
ResponElimina