26 de gen. 2012

m'adormo cada matí. ho he provat tot, ho prometo, però el nòrdic m'atrapa i jo el deixo fer agafant-me a l'excusa "fred" encara que l'hivern camini de puntetes. confesso: despullo carxofes sense cap mena de sensibilitat ni elegància i busco el moment per fer una proposta seriosa de calçotada (pitets inclosos) que els cels blaus s'allarguen i sempre m'acabo adormint! (ja us ho deia...)

6 comentaris:

  1. A mi les passions de son m'ataquen a la nit darrerament. M'atrapa el sofà i sóc incapaç ni de mirar res per la tele ni de llegir dues pàgines seguides... quina ràbia!

    ResponElimina
    Respostes
    1. visc en un pis sense calefacció... tot i les mantes, l'estona de sofà no m'atrapa! ;)

      Elimina
  2. Ha casa sempre em diuen: tu t'aixeques, però et despertes dues hores més tard. Que en fa de temps que no em deixen fer "cinc minuts més"

    ResponElimina
    Respostes
    1. jo no articulo paraules amb sentit sense el primer cafè.
      (ahir a la contra de la vanguardia deien que en consumim més que petroli!)

      Elimina
  3. Això de matinar és una murga, però a l'hivern la cosa es complica més. Sota les mantes s'hi està tan bé... fora el món és fred!

    ResponElimina