7 de febr. 2012

la carretera presumia de neu acabada de caure i jo seia recargolada al seient. no vaig treure les mans de l'aire calent durant tot el trajecte i a l'obrir la porta em vaig penedir, a l'acte, d'haver decidit fer l'excursió. però el cel era blau i el camí blanc i jo portava mil capes de roba, la càmera bona i un somriure d'orella a orella.

vam fer el cim, em vaig treure els guants per fer les fotos i vaig plorar de dolor per no sentir-me les mans.

la gallina pelada, un tic més a la llista.


8 comentaris:

  1. Amb aquestes vistes no hi ha penediment que valgui, segur que va valer la pena!

    ResponElimina
  2. els esforços com aquests sempre acaben valen la pena

    ResponElimina
  3. malgrat el fred, me n'aniria ara mateix cap allà! una foto estupenda ;)

    ResponElimina
  4. Aquesta llum no es veu a la ciutat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. tampoc s'hi respira igual...
      (ni s'hi passa tant fred!)
      ;)

      Elimina