la carretera presumia de neu acabada de caure i jo seia recargolada al seient. no vaig treure les mans de l'aire calent durant tot el trajecte i a l'obrir la porta em vaig penedir, a l'acte, d'haver decidit fer l'excursió. però el cel era blau i el camí blanc i jo portava mil capes de roba, la càmera bona i un somriure d'orella a orella.
vam fer el cim, em vaig treure els guants per fer les fotos i vaig plorar de dolor per no sentir-me les mans.
la gallina pelada, un tic més a la llista.
Amb aquestes vistes no hi ha penediment que valgui, segur que va valer la pena!
ResponEliminai tant! que va valer la pena.. :)
Eliminaels esforços com aquests sempre acaben valen la pena
ResponEliminaefectivament!
Eliminamalgrat el fred, me n'aniria ara mateix cap allà! una foto estupenda ;)
ResponEliminamoltes gràcies ullpresa. et recomano l'excursió! :)
EliminaAquesta llum no es veu a la ciutat.
ResponEliminatampoc s'hi respira igual...
Elimina(ni s'hi passa tant fred!)
;)