10 d’abr. 2012

tornar a casa i adonar-te que no ha sigut un miratge.
tot i la brevetat i les sorpreses avui repasso imatges que em demostren que vaig ser-hi, i ja no em cal imaginar.

l'estrany desert que es forma als peus del Mont Saint Michel:


Publicat per color camaleó a les 14:59

13 comentaris:

  1. El porquet10 d’abril del 2012, a les 15:04

    Brutal! Espectacular! Estic dempeus i aplaudint!

    ResponElimina
    Respostes
    1. color camaleó17 d’abril del 2012, a les 11:43

      moltes gràcies porquet!
      la model no la conec però s'hi va posar molt bé! ;)

      Elimina
  2. anna g.10 d’abril del 2012, a les 15:05

    uá! :)

    ResponElimina
  3. Sergi10 d’abril del 2012, a les 15:10

    Això dóna idea de la petitesa de la vida humana...

    ResponElimina
  4. Alyebard11 d’abril del 2012, a les 11:08

    Fantàstica!! I no en penjaràs cap de Mont-St.-Michel??

    ResponElimina
    Respostes
    1. color camaleó17 d’abril del 2012, a les 11:46

      també en tinc, també! però amb cotxes fins davant la porta i xiringuitos de menjar fins al capdamunt! aquesta és la versió romantica... :)

      Elimina
    2. Alyebard17 d’abril del 2012, a les 12:10

      :0 Ja m'està bé, docs. Aquesta és genial

      Elimina
  5. Jaume11 d’abril del 2012, a les 12:51

    Brutal… fantàstica imatge!

    ResponElimina
  6. Pere12 d’abril del 2012, a les 7:42

    Ostres, deu ser el primer lloc on hi he estat abans que tu! Ja començo el dia amb un somriure :)

    La foto, genial, com sempre!

    ResponElimina
  7. color camaleó19 d’abril del 2012, a les 8:24

    Gràcies Carles! :)

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)