5 de juny 2012

Dissimular, emmudir, l’escalfor escalant fins a les seves galtes i el balanceig del seu cos sobre el taló, la punta, el taló, la punta, segon, primer, el taló, la punta, entresol, planta baixa. La punta, el taló. Les pessigolles que li feia l’estómac recorrien el seu cos en una petita marató sincronitzada, els seus pulmons somreien doblegant-li el diafragma i li provocaven un sanglot divertit que no sabia dissimular.

per fi ens hem regalat el conte.


3 comentaris:

  1. ...em retorna la il·lusió, gairebé el desfici, de trobar les paraules precises. Però ara, quan amb tota certesa he desxifrat quines són les que voldria pronunciar, em resigno a acceptar que ja és massa tard i que qualsevol moment que imagino per recitar-les seria inconvenient...

    molt més que un conte

    ResponElimina