24 de jul. 2012
Feia excessiva calor i tot restava immòbil, en pausa.
La portera, l'ascensor, el mirall, les ulleres de sempre, el mal de cap.
Va empentar la porta sense esma però va ressonar amb força a l'escala al tancar-se. deixà la bossa que portava a l'espatlla, i, directe a l'habitació, va caure sobre el llit com un pes mort. Els llençols encara feien aquella olor a humitat desagradable de quan s'hi ha barrejat sexe i suor. L'enyorava. Va encendre's una cigarreta sense pensar què en faria de la cendra i va fer una pipada llarga arrodonint l'extrem en un sol segon.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Urgeix un canvi de llençols. Però de moment, la pipada es pot fer també d'olors, que encara que ho sembli, no són del tot desagradables.
ResponEliminaquin mareig!
Elimina