M’he assegut al parquet només per veure com la
llum vestia lentament l’habitació i el seu raig, macabra, resseguia les parets
deixant al descobert totes les imperfeccions. Un somriure trist pel rastre que
deixem i que taparan amb una sola capa de pintura, i la carícia d’aquest sol
que, sobre la pell, em descobreix, també, tots els defectes.
.JPG)
Deixar un pis enrere sempre entristeix, però ara que li coneixes els defectes, podràs gaudir de les virtuts del teu nou habitatge.
ResponEliminaQue bonic aquest raig de sol que il·lumina la cambra! A mi sempre m'entristeix deixar un pis, encara que tingui molts defectes. És com una part de mi que queda enrere.
ResponEliminaEl silenci ens diu a crits grans veritats que apareixen a la nostra ment.
ResponEliminaA mi el silenci m'acostuma a fer xsssssst amb l'index als llavis...
ResponElimina