mai m'havia sentit tant prescindible.
sort que, en el meu cas, ja és un compte enrere i les nòmines (immerescudes) d'aquests tres mesos són per invertir-les en l'ambiciós projecte de 2014.
12 de des. 2013
caçant mosques
he obert l'ordinador, descodificat els programes, actualitzat el correu i mirat el sostre. estirat l'arruga que s'entossudeix a la moqueta, tret la pols del teclat, ordenat els arxivadors, alineat els dossiers i desistit a preguntar per vint-i-unena vegada si hi havia algun afer que em poguessin delegar.
mai m'havia sentit tant prescindible.
sort que, en el meu cas, ja és un compte enrere i les nòmines (immerescudes) d'aquests tres mesos són per invertir-les en l'ambiciós projecte de 2014.
mai m'havia sentit tant prescindible.
sort que, en el meu cas, ja és un compte enrere i les nòmines (immerescudes) d'aquests tres mesos són per invertir-les en l'ambiciós projecte de 2014.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Buuuffff!!! Encara que si ja ho tens arrenglerat i coll avall molt millor...
ResponEliminaUn petó
Si ho tens coll avall, molt millor!
ResponEliminaAquesta és una de les pitjors sensacions laborals que es poden tenir!! Quins (mals) records!!
Ànims en aquest nou projecte'14!
Una abraçada!